SORTIR-SE'N

Fa uns dies, escoltant al Secretari General de Industria Sr. Antoni Soy en un esmorzar organitzat per la Associació de Tècnics Informatics, va explicar-nos el concepte per a ell de la “nova indústria”, entesa com la suma de la indústria tradicional i els serveis paral·lels que es nodreixen d'ella, però que a l'hora, la indústria també es nodreix d'aquests serveis, passant de la granota blava a la bata blanca dels laboratoris.

Segons el Sr. Soy, aquest nou model ha de propiciar que les empreses innovin i inverteixin en R+D+i. Històricament, Catalunya ha tingut una forta base industrial i, a més a més, diversificada, present a molts sectors (automoció, energètic, tèxtil...), cosa que permet tenir un important potencial innovador, sense oblidar que la indústria catalana és una de les capdavanteres de l'OCDE. Arribats aquest punt, el que us escriu es pregunta el següent : Si tenim, per dir-ho en termes de cuina “els ingredients” per fer una bona cuina, perquè aquesta sensació de CRISIS en majúscula?.. I el que es pitjor, perquè aquesta sensació de no veure la sortida al atzucac actual.

I va posar com exemple la situació de crisis de Finlandia quan va caure la antiga URSS i de la nit al día es va quedar sense el seu principal mercat.

Aquesta situació es va produir a principis dels anys noranta, coincidint amb la fi de l'antiga Unió Soviètica i del règim comunista dels països de l'Est, on Finlàndia era un dels seus principals proveïdors. A partir d'aquí, el país nòrdic va decidir establir un ampli consens polític que apostés per la innovació i per un consolidar un sistema educatiu estable, que no ha variat el seu marc teòric des de llavors.

Malgrat que Finlàndia i Catalunya tenen bastants similituds en termes de població, importància de la indústria manufacturera i de la nova indústria, i una forta exportació, també existeixen grans diferències culturals i polítiques que esdevenen en una capacitat de lideratge i de consens menor.

I es aquí on veig el principal atzucac. La manca de consens i lideratge de tots. I això es responsabilitat de tots nosaltres. Hem de desterrar de casa nostra, la idea paternalista de que serán altres que ens solucionaran els nostres problemes. Perquè no hi han altres.., o som nosaltres o el tenir bons ingredients no es garantia de sortir-se'n.