ISO 27001

Avui he assistit a unes Jornades que parlaven sobre la ISO 27001 o dit d'un altra manera sobre com estructurar un sistema per a la gestió de la seguretat de la informació a les nostres empreses.

Es sens dubte un tema interessant avui. Tots tenim informació de clients, productes, serveis dades bancaries, documents comercials, documents interns de treball en format digital.
La utilització dels ordinadors en xarxa, ha permès la difusió, la copia i la distribució en forma rapida i eficient pero alhora les barreras d'accés i modificació d'aquesta informació han disminuït. Ara a mes ens trobem en un moment on la informació la tenim també distribuida en mòbils, pda's.....i comencem inclus a disposar d'informació nostra a servidors externs al espai físic de la nostra empresa. El fenomen del cloud computing poder incipient encara a casa nostra sens dubte agafara força.

Per tant si ens preguntem on tenim la informació possiblement ens adonarem que no ho sabem del tot cert, i es per això que la normativa ISO 27001 esdevé un mètode per a identificar, valorar i prevenir els riscos tant físics (mal funcionament de hardware, accés no autoritzat a instal·lacions, etc...) com logics ( virus, troians, etc...)
Tampoc vull ser apocalíptic, pero si ens preguntem cada un de nosaltres : Si el/s servidors de la empresa queden inutilitzats, posem per exemple per una pujada de tensió, tinc la seguretat de recuperar tota la informació necessària per el desenvolupament del meu negoci? En quan temps?

Si ja ho se, tots fem copies de seguretat, pero heu comprovat si es graven correctament?

La ISO 27001 ve a donar un mètode de treball per a identificar, valorar i prevenir un dels elements mes preuats. La informació de la nostra empresa. Es per pensar-hi, pero rapid, perquè el termini de sol·licituds de subvenció del Pla Avanza II acaba el 21 de Maig.

POSICIONAMENT

Val a dir que amb el meu nom, ho tinc complicat. Si cerqueu a traves de Google, les primeres pagines son tot enllaços al conegut baríton. Ho he comprovat quan m'he buscat... i no m'he trobat.

Be, si que m'he trobat però bastant amagat. I val a dir que m'ha fet il·lusió trobar una primera referència a la meva persona, lligat a una presentació que vaig fer a Viladecans l'any 2001, dins unes jornades anomenades "Universitat d'estiu sobre la Societat del Coneixement"
amb un enllaç a la meva ponència.

I aquesta es un altre, tot allò que fem, que diem, queda registrat, a l'abast de tothom i per això es important aprendre a gestionar el que diem, i en la mesura del que puguem també el que diuen de nosaltres. I no hi ha camins, estem fent camí i aprenent tot caminant.

SORTIR-SE'N

Fa uns dies, escoltant al Secretari General de Industria Sr. Antoni Soy en un esmorzar organitzat per la Associació de Tècnics Informatics, va explicar-nos el concepte per a ell de la “nova indústria”, entesa com la suma de la indústria tradicional i els serveis paral·lels que es nodreixen d'ella, però que a l'hora, la indústria també es nodreix d'aquests serveis, passant de la granota blava a la bata blanca dels laboratoris.

Segons el Sr. Soy, aquest nou model ha de propiciar que les empreses innovin i inverteixin en R+D+i. Històricament, Catalunya ha tingut una forta base industrial i, a més a més, diversificada, present a molts sectors (automoció, energètic, tèxtil...), cosa que permet tenir un important potencial innovador, sense oblidar que la indústria catalana és una de les capdavanteres de l'OCDE. Arribats aquest punt, el que us escriu es pregunta el següent : Si tenim, per dir-ho en termes de cuina “els ingredients” per fer una bona cuina, perquè aquesta sensació de CRISIS en majúscula?.. I el que es pitjor, perquè aquesta sensació de no veure la sortida al atzucac actual.

I va posar com exemple la situació de crisis de Finlandia quan va caure la antiga URSS i de la nit al día es va quedar sense el seu principal mercat.

Aquesta situació es va produir a principis dels anys noranta, coincidint amb la fi de l'antiga Unió Soviètica i del règim comunista dels països de l'Est, on Finlàndia era un dels seus principals proveïdors. A partir d'aquí, el país nòrdic va decidir establir un ampli consens polític que apostés per la innovació i per un consolidar un sistema educatiu estable, que no ha variat el seu marc teòric des de llavors.

Malgrat que Finlàndia i Catalunya tenen bastants similituds en termes de població, importància de la indústria manufacturera i de la nova indústria, i una forta exportació, també existeixen grans diferències culturals i polítiques que esdevenen en una capacitat de lideratge i de consens menor.

I es aquí on veig el principal atzucac. La manca de consens i lideratge de tots. I això es responsabilitat de tots nosaltres. Hem de desterrar de casa nostra, la idea paternalista de que serán altres que ens solucionaran els nostres problemes. Perquè no hi han altres.., o som nosaltres o el tenir bons ingredients no es garantia de sortir-se'n.